Why is it so hard to talk?

Ahir al vespre vaig anar a veure la versió del Teatre Lliure de "La gata sobre la teulada de zinc calenta", de Tennessee Williams, de la que alguns dels de la meva generació portem gravada a la memòria la versió cinematogràfica amb Liz Taylor de protagonista.

La veritat és que la versió del Lliure - amb "morcilla" inclosa per a fer referència a Paul Newman i a Liz Taylor - em va semblar molt i molt bona, que l'escenografia és un encert total al meu parer, i que les interpretacions són magnífiques.

No era, però, la meva intenció ficar-me a crític teatral - quina gosadia - sinó destacar la mateixa frase de Tennessee Williams que es destaca a l'escenari, "Per què és tan difícil parlar?"

Em sembla que la reflexió en forma de pregunta es pot aplicar molt més enllà de les concretes circumstàncies de l'obra de teatre, de forma ben adient al que en diem "teatre de tesi", com és el cas.

Ens resulta a tots realment difícil parlar en molts camps, inclosa la política.

Les coses anirien de manera diferent si parlèssim, sembla dir-nos Tennessee Williams en alguns moments, prou contradictoris amb d'altres.

Les coses anirien d'una altra manera si parlèssim? Les coses haurien anat d'una altra manera si haguèssim parlat?