18.2.10

Lliçons de grolleria


Com segurament sabreu, ahir hi va haver al Congrés dels Diputats el debat sobre situació econòmica.
No parlaré del seu contingut bàsic, ni participaré en les valoracions que s'han posat de moda sobre qui guanya o no el debat, perquè ja ho ha fet molta gent, i no aportaria gran cosa que jo digués que em sembla clar que va guanyar el President del Govern.
Em centraré en un aspecte que, com a vell parlamentari que sóc, em va provocar una notable incomoditat.
Cal reconèixer que no és el primer cop que passa, i que ja en alguna altra ocasió ho va fer un diputat de CDC, i referint-se a una votació sobre una matèria concreta, no sobre persones.
Es tracta de la crida feta per Mariano Rajoy als diputats del Grup Socialista a actuar contra el President del Govern, i cito textualment el Diari de Sessions (Secció Ple i Diputació Permanent, núm. 140, Sessió plenària 131, dimecres 17 de febrer de 2010, pàgs. 12 i 13) "ustedes - ya no me refiero al señor Rodríguez Zapatero -, que ganaron las elecciones, que tienen una mayoría legítima en esta Cámara, que con esa mayoría y con ningún voto más invistieron como presidente del Gobierno al señor Rodríguez Zapatero, reconsideren su posición."
Em perdonareu la llargada de la nova cita, que correspon al torn de rèplica de Rajoy, que consta al mateix Diari de Sessions, pàg. 37, en què insisteix en el tema: "Señor presidente, le ha molestado a usted que yo ponga a los diputados de su grupo frente a su responsabilidad (Rumores.- Varios señores diputados:¡Oh!) Yo lo siento mucho, pero ellos tienen que optar sobre si podemos seguir dos años más así o si, por el contrario, pueden tomar otras decisiones (...) El problema, señor presidente, es que hay gente en esta Cámara que también tiene su responsabilidad. El problema es de ellos y, por tanto, yo me dirijo a ellos. ¿Qué quiere? ¿Que me dirija a los dos militantes del Bloque Nacionalista Galego? No parece lo más razonable."
Haureu observat que, a més de repetir la grolleria de dirigir-se als diputats socialistes per a demanar-los que facin alguna cosa que ell va reconèixer no tenir els vots per a fer ("Si yo tuviera los votos y si de mí dependiera, tenga usted la total certeza de que usted no estaría sentado ahí"), aprofita de passada per a menystenir als diputats del BNG, tan representants de la sobirania popular com qualsevol altre dels diputats del Congrés.
Quina hauria estat la reacció del PP si algun dels altres portaveus s'hagués dirigit als diputats del Grup Popular per a demanar que destituïssin Mariano Rajoy? És aquesta la millor via per al debat polític necessari per a la vida democràtica? És la incitació a la traïció una pràctica parlamentària permissible?
La manca de propostes i alternatives i l'ànsia d'aconseguir el major desgavell possible per tal d'arribar al Govern com més aviat millor, poden servir per a comprendre les raons del nerviosisme del senyor Rajoy, però no poden justificar de cap de les maneres la grolleria parlamentària que va exhibir ahir.

Etiquetas: , , , ,