18.8.07

Blottendorf (i 2)


Per fi hi he estat.

Sóc el primer de la família en haver-hi tornat, uns 199 anys després de marxar-ne.

He pogut comprovar com les realitats físiques que hi he trobat eren compatibles amb les històries transmeses en la família.

El pes de la desgraciada història del país, de la Bohèmia de parla alemanya, és massa gran, i les dificultats que tinc per a una aproximació objectiva massa grosses.

Tot plegat és massa complicat, i s'hi barregen massa sentiments, per a poder-ne parlar ara.

Potser més endavant ho faré, havent paït una mica més el Polevsko trobat en el lloc on hi havia Blottendorf, amb les mateixes cases, els mateixos boscos, camins i cims i, sobre tot el mateix cementiri amb les làpides que canvien de llengua, de noms i cognoms en un moment donat.

Ara em cal pensar-hi.

Etiquetas: