Del notari català al registrador gallec

Com qui no vol la cosa, i tot confiant en que la memòria de la gent sigui ben curta, hi ha qui va fent camí des del notari català fins al registrador gallec.

Des de l'espectacle televisiu d'una signatura per solemnitzar la renúncia a Satanàs i a les seves pompes, és a dir la renúncia a qualsevol pacte amb el PP, fins a les corredisses per a no quedar massa mal situat en les expectatives de poder baratar uns vots parlamentaris per un ministeri - el que sigui, no cal ser primmirats ni llepafils - en un hipotètic govern del registrador gallec, Mariano Rajoy.

Aquests camins són, però, perillosos. Resulta que la gent pot recordar de cop i volta els resultats del pacte de Majèstic i dubtar ben fonamentadament que Catalunya en tregui res de que CiU pacti amb el PP. Resulta que a la gent li pot donar per votar en funció dels interessos generals i no per a regalar un ministeri - el que sigui, recordem-ho - a CiU, concretada en aquest cas en Josep Anton Duran i Lleida.

I també pot ser, ves per on, que el registrador gallec sigui molestat per l'ex banquer mundial, Rodrigo Rato, amb la qual cosa les giragonses del camí del notari al registrador poden tenir una certa complicació.

Hi haurà, però, qui es mantindrà sempre fidel als seus principis: ser ministre, del que convingui, però ministre.

(article publicat a e-noticies)