CiU no n'encerta ni una

Ahir al matí, al Congrés dels Diputats, CiU va intentar ajudar a Xavier Trias i Vidal de Llobatera en la seva reiterada i reiterativa campanya per l'alcaldia de Barcelona.

Aquest cop ho va fer presentant una moció sobre la Carta de Barcelona, tema ja més que discutit, i llei ja vigent, sobre el que hi ha un acord bàsic i sòlid entre els membres del govern municipal de Barcelona, que són alhora, socis en el govern de la Generalitat.

Potser - qui ho pot saber ? - el que mirava de fer CiU era provocar algun conflicte, alguna desavinença entre els tres partits que han demostrat la solidesa dels seus acords a Barcelona. No ho va aconseguir de cap de les maneres. Va perdre estrepitosament la seva moció, que només va aconseguir arreplegar els vots del PNB, que sistemàticament vota amb CiU, i dels diputats del Grup Mixt pertanyents al BNG. Com podeu veure, dos partits amb una gran implicació i compromís amb la política municipal barcelonina.

Amb ajudes d'aquesta mena, no ens pot estranyar la cara que posa el candidat Trias, davant la presència d'en Duran.

A la tarda, en Duran, tot aprofitant que feia una pregunta al President del Govern en la sessió de control, va fer ostentació de la seva "equidistància", tot fent retret als socialistes i als anomenats populars de les seves diferències sobre la qüestió de l'acabament del terrorisme etarra.

Absolutament equidistant va ser la reacció de tot l'hemicle, fora dels diputats de Convergència i també dels d'Unió. Tota la resta de diputats van fer avinent de forma clara la seva mateixa distància respecte a un discurs, el d'en Duran, que pretén treure profit de la crispació i del problema terrorista, situant-se per sobre del bé i del mal.

Certament, CiU no n'encerta ni una. Els nervis que els dominen davant les negres perspectives electorals tenen aquests efectes d'ofuscació del judici polític. Sembla que no s'hi pot fer res.