6.3.07

Els "nimbies" contra la Generalitat

Es coneixen com a "nimbies" aquelles persones que protesten, i s'oposen tant sí com no, a determinats equipaments públics quan són prop de casa seva, però ho troben bé si es fan lluny de la seva propietat. El nom bé de l'acrònim de la versió anglesa "not in my back yard" (NIMBY) que d'una manera inexplicablement orgullosa reivindiquen alguns.

El fenomen és prou conegut, i ha arribat inevitablement al país, com passa amb tot el que s'origina a l'Amèrica del Nord.

Fa pocs dies, uns quants d'aquests individus van considerar oportú boicotejar la visita institucional del President de la Generalitat a la població d'El Vendrell, sens dubte perquè consideraven que el dret democràtic a la llibertat d'expressió i de manifestació d'un centenar de "nimbies" havia de passar necessàriament per impedir que el President de la Generalitat elegit pel Parlament de Catalunya acomplís el programa de visita previst.

Fins aquí podríem considerar que ens trobem simplement davant un petit grup de ciutadans amb els valors democràtics capgirats, però la cosa es complica quan ens assabentem - i no ho ha desmentit ningú - que entre els "nimbies" hi eren abundants els afiliats a la JNC i a CiU.

Això planteja un altre problema. Potser es tracta de la decisió de no respectar els resultats parlamentaris? Potser es tracta de manifestar públic menyspreu al Molt Honorable President de la Generalitat perquè no és del seu partit? Potser es tracta de fer la competència als qui a Madrid treuen al carrer banderes carlines?

(article publicat a e-noticies)

Etiquetas: , ,

5 Comentarios:

Anonymous Anónimo dijo...

I d'Esquerra, i d'IC-V, i de la CUP, i veïns, i ecologistes...

Vos no hi éreu, jo sí. Li puc assegurar que de convers (si realment n'hi havia) eren ben poquets. No intoxiqui, per favor.

Pel que fa al qualificatiu NIMBY, deixim respondre que senzillament no volem que ens converteixin els nostres camps en polígons inmensos i els nostres pobles en ciutats de formigó. No volem un espai de naus industrials que ocupa 200 camps de futbol, ni 10.000 vehicles al dia. No volem que, després de tants anys oblidats, en comptes de que ens portin d'una vegada els serveis que ens mereixem (sense anar més lluny: unes rodalies decents) ens porteu la merda. I tot això a canvi de cap lloc de treball, ja que vindran de fora. En aquest país, senyor Pedret, no tenim el nivell de vida dels països anglosaxons sinó molt més baix. Per tant titllar-nos de egoistes és bastant més que un insult ofensiu.

Els recomano als del PSC, senyories, que canviïn d'estratègia. No m'oposo al progrés, però si Catalunya ha de progressar a costa del meu poble, jo també vull progressar!

6/3/07 10:36  
Anonymous Anónimo dijo...

Espero Jordi, que la llamada "crispación" invento madrileño donde los haya, no se haya trasladado a Catalunya.

Un abrazo.

Enrique Castro.
P.D: el blogger este no se que le pasa con la contraseña...no me gusta firmar como anónimo.

6/3/07 10:46  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Roger,
enlloc dic que hi hagi estat, sinò que la notícia de que hi havia gent de CiU i de JNC no ha estat desmentida. Caldria sinò que només poguèssim parlar de les coses de les que sóm testimonis presencials.
Les raons per a la oposició al projecte seran les que siguin i s'han de discutir, però el vostre argument és plenament central en el pensament "nimby", i em recorda aquell veí - en aquesta ocasió jo en vaig ser testimoni presencial - que es queixava a un anterior Alcalde de Barcelona perquè els nens que jugarien a l'interior d'illa de l'Eixample, tot just ajardinat, potser no li deixarien fer la migdiada.
En qualsevol cas les raons per oposar-se o no a un projecte no autoritzen a ningú a anar molt més enllà del dret a manifestar-se, i passar a impedir amb la força les activitats del President, que és el representant democràtic de tots els catalans.
Rebeu una cordial salutació,
Jordi

6/3/07 11:42  
Blogger Jordi Pedret dijo...

Enrique:
La verdad es que no sé lo que ocurre en los comentarios del nuevo blogger, pero a mi favor está que yo no quise la nueva versión, sino que me vino dada, sin opción a nada más.
En cuanto al fondo, yo creo que la frustración ante la pérdida del poder, que se siente como propio por derecho divino, no admita fronteras, y que cuando las derechas no están en el Gobierno, crispan.
Será que, como en el caso del escorpión, está en su naturaleza.
Un abrazo,
Jordi

6/3/07 11:45  
Blogger Laia Gomis dijo...

M'ha sorprès positivament que dediquessis un article sobre els lamentables fets que van tenir lloc el passat dissabte en el si del meu municipi. Jo vaig dur a terme una ràpida pinzellada sobre aquest assumpte però he d'afirmar que em sembla profundament interessant i encaixa a la perfecció el tractament que li has donat al llarg del mateix.

El cap de la JNC del Vendrell no va dubtar en acostar-se al president Montilla i adreçar-li unes paraules, això no m’ho invento jo sinó que les cameres de TV3 així ho recollien en el telenoticies del mateix dissabte.

Ja he tingut oportunitat d'exposar-ho en alguna altra ocasió però ningú ha d'oblidar el respecte vers les institucions escollides democràticament pel conjunt de la ciutadania.
Ens poden agradar més o menys però en cap cas s'ha de muntar un patètic espectacle com va ser el cas.

Si algú es pregunta el perquè de tot plegat, ràpidament els hi respondré. El nerviosisme de cara a les eleccions municipals que es respira en el si de diverses formacions polítiques provoca que qualsevol excusa es bona per intentar vendre una imatge de debilitat i de retruc intentar desgastar el PSC, un partit polític compromès amb la ciutadania que aposta per dur a terme un treball incessant i així procurar resoldre els problemes del dia a dia que els ciutadans tenen. A l’altra costat, tenim aquells que com a única prioritat tenen organitzar espectacles i sortir als mitjans de comunicació.

Una abraçada!

Laia

6/3/07 17:11  

Publicar un comentario

<< Home