12.9.06

L'hora de la gent


La meva pàtria és la gent. La meva pàtria és el meu veí, qui pren el vermut al bar de la cantonada, qui neteja els carrers pels que passo, qui dóna classes als meus fills, qui escriu el diari que llegeixo, qui cull les fruites que menjo, qui compon la música que m'emociona.

En la gent, que és la meva pàtria, han de pensar els qui volen governar la Generalitat. A resoldre els problemes de la gent, que és la meva pàtria, s'han de dirigir els programes electorals.

Qui busca el garbuix, qui vol enredar parlant de reunions entre partits per desqualificar-ne unes i consagrar-ne d'altres, qui parla d'electoralisme tot fent partidisme del dolent, no pensa en la meva pàtria, no pensa en la meva gent, pensa només en el seu propi interès, petit, parcial, mesquí.

Jo vull pensar en la meva pàtria, vull pensar en la meva gent, i per això treballo i treballaré per a que guanyi qui pensa que és l'hora dels catalans, que és l'hora de la gent, que és l'hora de la pàtria de debò.

(article publicat a e-noticies)