La dura tornada
Encara amb imatges com aquesta omplint-me els ulls, encaro la tornada després d'haver complert la promesa de no fer comentaris.
Penso que m'era necessària una estona dedicada a intentar comprendre com s'ha pogut arribar a tan altes cimeres de bellesa enmig d'una història feta de sang, patiments i odi. Possiblement la confiança posada en els resultats de la feina pròpia, individual i col.lectiva, sigui un inici d'explicació.
Les coses lamentables i les indignants s'han produït, i la gent ha actuat amb la més àmplia varietat de registres ètics.
Foc, bombes, morts, amenaces, atacs a innocents. Pusil.lanimitat i solidaritat.
De tot hi ha hagut en aquests pocs dies. Gairebé de tot en voldria parlar des d'aquest racó.
Enviado por Jordi Pedret a las 21:20
5 Comentarios:
Benvingut. Per desgràcia, la guerra sembla que no ha acabat del tot.
Totes les persones necessitem un temps per breu que sigui per relaxar-nos una mica i gaudir d'aquells petits instants i detalls que durant la resta de l'any no ens podem permetre perquè en moltes ocasions el rellotge ens ho impedeix. Espero que hagis gaudit amb una gran intensitats els teus dies de vacances i no pateixis per posar al dia el teu blog perquè tens molts dies per endavant per explicar i comentar detingudament les darreres novetats informatives. Sense cap mena de dubte, ara que sé que ja has tornat seguiré de prop la teva particular visió i les teves anàlisis acurades sobre el nostre món!
I tant que tens que parlar en aquest racó del teu blog...els teus lectors no et "perdonem"
Salutacions.
Jordi todos los regresos a casa despues de vacances son duros, màs aun si la realidad refleja una profunda dsigualdad y universal.
Pero me quedo con tu lema.
"La utopia és una veritat avançada"
Saludos de una niña vieja
Benvingut Jordi a la crua realitat, una constant del devenir dels humans.
Publicar un comentario
<< Home